Zones de Baixes Emissions (ZBE) per reduïr la contaminació de l’aire i protegir la salut

La mala qualitat de l’aire és un problema cronificat a les nostres ciutats i les ZBE ajuden a controlar-lo. Diversos estudis ens mostren de quina manera afecta la contaminació atmosfèrica a la salut de les persones. Per exemple, a Barcelona cada any moren més de 500 persones de manera prematura, més de 2.000 casos de malaltia severa i més de 1.000 d’asma infantil. A diferència del que passava anys enrera, ara sabem que millorar la qualitat de l’aire contribueix a augmentar l’esperança de vida, millorar el desenvolupament de diversos òrgans del cos en creixement com ara el pulmó, reducció de malalties cardiorespiratòries i càncer.

Les emissions de diòxid de carboni (CO2) contribueixen al canvi climàtic, així com altres contaminants emesos pels vehicles a motor com les partícules de carboni negre que també contribueixen al calentament global. A Espanya, el sector que genera més emissions de CO2 és el del transport.

Per què les Zones de Baixes Emissions són una bona estratègia per millorar la qualitat de l’aire?

Les ZBE són una mesura comuna a Europa, l’eficàcia i l’efectivitat de les ZBE s’ha anat testejant desde fa més de 10 anys a diferents ciutats, sobretot en quant a la reducció dels nivells de CO2, que s’originen principalment pel trànsit motoritzat. En el cas de la ZBE de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la seva eficància encara és difícil de mesurar pel poc temps des de la seva implementació, els efectes de la pandèmia i el retràs en la limitació dels vehicles de mercaderies, que son els que més contaminen.

Tot i això, ja hi ha alguns indicis ens diuen que la ZBE pot haver contribuit a la reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica.

Necessitat d’intervencions comunitaries

La ZBE no s’ha de veure com a una mesura única i rígida, sinó com un marc que permet la inclusió de diferents mesures que poden adequar-se als canvis en els coneixements i circumstàncies. En ciutats com Londres, que la ZBE es va implementar al 2088, ja s’han produit de manera continuada canvis en els graus de limitació i els corresponents perímetres.

Relació costos-benefici

Els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire superen de molt els seus costos. Complir amb les recomanacions internacionals de salut en quant a la qualitat de l’aire, l’activitat física, l’accés a espais verds i temperatura permetrà estalviar vora els 9.000 millons d’euros a la ciutat de Barcelona.

L’ampliació de les infraestructures per al transport públic que ha d’acompanyar a la ZBE té el potencial d’obtenir el triple de benefici en quant a la reducció de les emissions de gasos de l’efecte hibernacle, la millora de la salut a través de la disminució de la contaminació atmosfèrica i l’augment de l’activitat física, i l’accessibilitat del transport.

La ZBE no genera desigualtats socials

Els beneficis de la millora de la qualitat de l’aire són universals, independentment de l’edat, classe social o estat de salut. És cert que el benefici pot ser millor en persones envellides, doncs són gent amb pitjor estat de salut o població amb desventatges socials majors, però aquestes diferències suggereixen que aquelles persones que tenen major dificultat per agafar-se als canvis promoguts per la ZBE són també les que poden treure-li major benefici.

De fet, existeixen desigualtats socioeconòmiques en quant als nivell d’exposició i a les càrregues de salut atribuibles. Encara que no es tingui una gran exposició a la contaminació, a les zones més desfavorables de les ciutats la mortalitat atribuible a les PM2,5 acostuma a ser major (1,22 vegades) en comparació amb les zones menos desfavorables. Això suggereix que als barris més pobres son els que més pateixen els perills mediambientals per a la salut.

Mesures a aplicar

No existeix una única solució a la problemàtica de l’aire, més enllà dels canvis en els hàbits de la ciutadania, són necessàries també múltiples mesures a escala urbanística i polítiques de mobilitat, incloent la promoció del transport públic a escala supramunicipal.

Els canvis necessaris per reduir els nivells de contaminació són de gran abast i disruptius amb el model actual. Tot i que les administracions han d’intentar facilitar al màxim l’adaptació al nou model, serà necessari modificar la mobilitat si realment es vol arribar a l’objectiu d’un aire més net. Aquests canvis requeriran adaptació però sabem que les mesures més ambicioses també són les que presenten resultats més clars.

Amb tot això, podem afirmar que la millora de la qualitat de l’aire és una de les millors estratègies de les que disposem per a protegir la salut humana i la del planeta. Considerem que la ZBE és una eina útil i necessària per a aquests propòsits.